Mètode de prova del rendiment antibacterià dels tèxtils

Hi ha diversos mètodes per provar el rendiment antibacterià dels tèxtils, que es poden dividir principalment en dues categories: proves qualitatives i proves quantitatives.

1. Proves qualitatives

Principi de prova

Col·loqueu la mostra antibacteriana fermament sobre la superfície d'una placa d'agar inoculada amb una certa quantitat de microorganismes específics. Després d'un període de cultiu de contacte, observeu si hi ha una zona antibacteriana al voltant de la mostra i si hi ha creixement microbià a la superfície de contacte entre la mostra i l'agar per determinar si la mostra té propietats antibacterianes.

avaluació d'impacte

Les proves qualitatives són adequades per determinar si un producte té efectes antibacterians. Quan hi ha una zona antibacteriana al voltant de la mostra o no hi ha creixement bacterià a la superfície de la mostra en contacte amb el medi de cultiu, indica que la mostra té propietats antibacterianes. Tanmateix, la força de l'activitat antibacteriana dels tèxtils no es pot jutjar per la mida de la zona antibacteriana. La mida de la zona antibacteriana pot reflectir la solubilitat de l'agent antibacterià utilitzat en el producte antibacterià.

2. Proves quantitatives

Principi de prova

Després d'inocular quantitativament la suspensió bacteriana de prova en mostres que han estat sotmeses a tractament antibacterià i mostres de control que no han estat sotmeses a tractament antibacterià, l'efecte antibacterià dels tèxtils es pot avaluar quantitativament comparant el creixement bacterià en les mostres de prova antibacterià i les mostres de control després d'un cert període de cultiu. En els mètodes de detecció quantitativa, els mètodes més utilitzats inclouen el mètode d'absorció i el mètode d'oscil·lació.

avaluació d'impacte

Els mètodes de prova quantitatius reflecteixen l'activitat antibacteriana dels tèxtils antibacterians en forma de percentatges o valors numèrics com ara la taxa d'inhibició o el valor d'inhibició. Com més alta sigui la taxa d'inhibició i el valor d'inhibició, millor serà l'efecte antibacterià. Alguns estàndards de prova proporcionen criteris d'avaluació corresponents per a l'eficàcia.