Mètodes habituals per desaprimar teixits

1. Teixit de cotó: Els mètodes de desencolat més utilitzats inclouen el desencolat enzimàtic, el desencolat àlcali, el desencolat oxidant i el desencolat àcid.

2. Teixit adhesiu: El redimensionament és un tractament previ clau per al teixit adhesiu. El teixit adhesiu normalment es recobreix amb una pasta de midó, per la qual cosa l'amilasa BF7658 s'utilitza sovint per al desencolat. El procés de desencolat és el mateix que el del teixit de cotó.

3. Tencel: El Tencel en si no té impureses i, durant el procés de teixit, s'aplica una pasta composta principalment de midó o midó modificat. Es pot utilitzar un mètode de bany d'oxigen alcalí o enzimàtic per eliminar la pasta.

4. Teixit de fibra de proteïna de soja: ús d'amilasa per al desencolat

5. Teixit de polièster (desencolat i refinat): El polièster en si no conté impureses, però hi ha una petita quantitat (aproximadament un 3% o menys) d'oligòmers en el procés de síntesi, per la qual cosa no requereix un pretractament fort com les fibres de cotó. Generalment, el desencolat i el refinat es duen a terme en un sol bany per eliminar els agents oliosos afegits durant el teixit de fibres, la polpa, els colorants afegits durant el teixit i els bitllets de viatge i la pols contaminada durant el transport i l'emmagatzematge.

6. Teixits barrejats i entrellaçats de polièster i cotó: l'aprestament dels teixits de polièster i cotó sovint utilitza una barreja de PVA, midó i CMC, i el mètode de desencaptament és generalment el desencaptament àlcali calent o el desencaptament oxidant.

7. Teixit elàstic que conté spandex: Durant el pretractament, s'han de tenir en compte les propietats físiques i químiques del spandex per minimitzar els danys al spandex i mantenir l'estabilitat relativa de la forma del teixit elàstic. El mètode general de desencolat és el desencolat enzimàtic (tractament de relaxació plana).